SANT BALDIRI

QUI ERA SANT BALDIRI ?

Es creu que va néixer el s.IV a Orleans o a algun llogaret dels seus voltants. Es creu que havia de ser cristià atès que ho van portar i van confiar a un monge del Migdia de França, perquè l'orientés pel camí
de Crist, i sembla ser que el va aprofitar i va avançar en la seva perfecció fins al punt que el bisbe d'Orleans, San Eubert, va protegir la seva vocació eclesiàstica, i als 20 anys d'edat va ser ordenat diaca.

A causa de la seva humilitat no va voler ser sacerdot, sinó que va voler continuar com a diaca amb la decisió ferma i valenta de ser missioner. No se sap el temps que va estar en aquesta tasc a evangelitzadora però sí que sabem que finalment es va dirigir a la Gàl-lia Narbonense, en concret a Nimes que era la capital de la província i que era el lloc principal on hi prosperava el culte als déus pagans. Arribat a Nimes doncs es va trobar amb una festa pagana, una celebració que els sacerdots de Mart dedicaven a Veiovis. La festa es realitzava un cop a l'any, en un bosc proper a la ciutat. El sant, va predicar el Crist mort i ressuscitat, els va voler convèncer de l'error que cometien, va tirar al terra l'estàtua de la divinitat i va criticar amb duresa el culte que estaven practicant. L'actuació del sant no va ser acollida, ans al contrari: va ser colpejat i insultat.

Finalment li van tallar el cap amb una destral. Es diu que de la ferida del coll, en va sortir llet i sang i que al contacte amb el liquid miraculós, alguns es van curar de les seves dolències.La seva iconografia és variada perquè a vegades també se'l representa equivocadament com un bisbe. Aquesta era una tendència que es repetia amb altres sants, com a signe de dignificació, posant amb la més alta jerarquia, un màrtir amb poques referències històriques. Els seus atributs són els de diaca (amb dalmàtica) o els de bisbe ( depenent del cas), també la palma de màrtir i la destral, en tant que va ser l'instrument definitiu del seu martiri.

SANT BOI DEL LLOBREGAT

Església de Sant Baldiri, a Sant Boi de Llobregat, d'estil barroc, construída i costejada íntegrament pel rector mossèn Francesc Albertí, entre els anys 1725 i 1752, sobre una antiga església romànica edificada entre els segles XI i XII. En el seu interior, està la tomba de Rafael Casanova, Conseller en Cap de Barcelona durant el lloc de Barcelona (1713-1714). Està inclosos en el Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Durant la presència dels musulmans, el municipi es denominava Alcalà, que en àrab significa castell. El nom de Sant Boi (Sam'boix), procedeix la denominació popular de Sant Baldiri, titular de la Parròquia, que està documentada en el segle XIV com Sant Boi o Sant Boi d'Alcalà.

En el transcurs dels segles XV i XVI es denominava Sant Boi.

El nom castellanitzat de San Baudilio (Sant Baldiri), és anterior al segle XIX, i es va incloure en els primers censos de la població. Durant la República, va recuperar el nom de Sant Boi de Llobregat.

En el transcurs de la Guerra Civil espanyola, per la supressió dels termes Sant o Santa en les toponímies de les ciutats o municipis, va canviar a Vilaboi. En finalitzar la Guerra Civil espanyola, va tornar de nou a denominar-se San Baudilio de Llobregat.

Amb la recuperació de la democràcia, l'any 1976 va ser un dels primers municipis que va aconseguir el canvi normalitzat de Sant Boi de Llobregat.

SIMBOLS

Cal destacar que els simbols emblematics de sant Baldiri, van relacionats amb una pintura, una obra de Francisco Velderrama.

Kinésica (llenguatge corporal): Sant Baldiri et convida a pujar un primer esglaó, perquè puguis iniciar el camí…i pujar l'escala que et porti a la llum. La seva mirada descendent (està creant, relacionat amb els sentiments) denota una certa desil·lusió, però es percep imaginació i creativitat, en observar, que, la seva mirada enfoca cap al costat dret, però amb tot, irradia pau. La falta de pressió en els seus llavis amb una lleu inclinació del seu rostre cap al costat esquerre reforça el gest amable.

La Bíblia: La seva mà “dreta” sosté amb total delicadesa una vella i desgastada Bíblia (senyal de molt d'ús).

El llorer: La seva simbologia vol dir una senyal de fama, valor i grandesa al voltant del món. Damunt de la Bíblia podem veure una fulla de llorer (que encara està verd), dues fulles entre la Bíblia i la seva mà dreta, i en el sòl (en perfecta plomada) 3 fulles. La suma de les fulles ens dona un total de 5 fulles. Alguna cosa que no és casual.

1 + 2 + 3 = 5: La divina proporció està a tot arreu. La seva simbologia numèrica té una enorme influència: Símbol d'unitat, de l'única cosa, de l'indivisible, la qual cosa diferència de tota la resta, i per tant del concepte de Déu, de l'Univers, del començament. Representa la matèria, la parella, el conscient i l'inconscient. Simbolitza la passió pel coneixement, la seva representació geomètrica és el pentàgon.

Personifica la lluita entre el bé i el mal. En l'edat mitjana la màgia negra era usada per les bruixes (segons l'església). El pentàgon l'utilitzaven en les seves cerimònies col·locant les tres puntes cap avall.

SANT BOI DE LLOBREGAT

SEGONA PASCUA

La festivitat té lloc el cinquantè dia després del diumenge de Resurrecció. En els dos casos, es tradueix per ‘el cinquantè dia’. 

La festa té un rerefons clarament religiós i commemora el descens de l'Esperit Sant sobre els apòstols. Segons expliquen les sagrades escriptures, 50 dies després de la resurrecció de Crist, l'Esperit Sant es va aparèixer davant els seus deixebles més fidels i els va encomanar l'inici de la tasca evangelitzadora. A partir d'aquest moment, els apòstols van començar a recórrer el món per a fer difusió de la fe cristiana i, per això, l'Esperit Sant els va dotar de la xenoglosia, que és la comprensió de diverses llengües.

Però es creu que el fons històric d'aquesta celebració és més antic i es basa en una festa agrària en la qual primitivament es donava gràcies per la collita. Més tard, els jueus van convertir la festa en el shavuot, que literalment significa ‘festa de les setmanes’. Aquesta celebració, que els jueus encara commemoren actualment, recorda el cinquantè dia de l'aparició de Déu en la muntanya del Sinaí i celebra el lliurament de la llei al poble d'Israel.

Què és la Pentecosta?

A la festa de la Pentecosta es commemora la Vinguda de l’Esperit Sant sobre els Apòstols i la Mare de Déu, cinquanta dies després de la Resurrecció de Jesucrist. Aquesta festa tanca el temps pasqual.

Qui és l’Esperit Sant?

L'Esperit Sant és la "Tercera Persona de la Santíssima Trinitat". Tal com explica el catecisme, havent-hi només un Déu, hi ha en Ell tres persones distintes: Pare, Fill i Esperit Sant. Hi ha doncs que són regals de Déu que només es poden rebre per l'Esperit Sant.

SIMBOLS

• 
  L'Aigua: El simbolisme de l'aigua és significatiu de l'acció de l'Esperit Sant en el Baptisme, ja que l'aigua es converteix en el signe sacramental del nou naixement.
• La Unció: Simbolitza la força. La unció amb l'oli és sinònima de l'Esperit Sant. En el sagrament de la Confirmació s'ungeix al confirmat per a preparar-lo a ser testimoni de Crist.
• El Foc: Simbolitza l'energia transformadora dels actes de l'Esperit.
• El Núvol i la Llum: Símbols inseparables en les manifestacions de l'Esperit Sant. Així descendeix sobre la Mare de Déu per a "cobrir-la amb la seva ombra". 
• El Segell: És un símbol pròxim al de la unció. Indica el caràcter indeleble de la unció de l'Esperit en els sagraments i parlen de la consagració del cristià.
• La Mà: Mitjançant la imposició de mans els Apòstols i ara els Bisbes, transmeten el "do de l'Esperit".
  

VIDEO MOTIVACIONAL

 

 PASCUA

Des dels començaments de la humanitat, l'ou va ser sinònim de fertilitat, esperança i renaixement. L'ou va adquirir importància dins de la mitologia egípcia quan l'ocell fènix es va cremar en el seu niu i va

tornar a renéixer més tard a partir de l'ou que l'havia creat al principi. També els hindús sostenien que el món havia nascut d'un ou.

Els primers cristians van considerar a l'ou com un símbol de la resurrecció de Jesús. En l'Edat mitjana, quan arribava la Pasqua els ous, que eren de gallina o d'ànec, es pintaven de colors i es consideraven objectes molt preuats. En aquesta època de l'any es realitzava el ?festí de l'ou? perquè representava la gaubança i la volta a l'alegria. Amb el pas del temps, es va mantenir el costum de celebrar la Pascu consumint i regalant ous

L'origen del conill de Pascua

L'origen del conill de Pasqua es remunta a les festes anglosaxones pré-cristianes, quan el conill era el símbol de la fertilitat i estava associat a la deessa Easter, a qui se li dedicava el mes d'abril i l'honor de les festes de la primavera entre els pobles del nord d'Europa.

Amb el pas del temps, la figura del conill de Pasqua es va anar incloent i adaptant a la Setmana Santa i, a partir del segle XIX, es van començar a fabricar els ninots de xocolata i sucre a Alemanya. 

Una de les figures favorites dels pastissers per a fabricar figures de xocolata era el conill de Pasqua, que era qui a més portava els ous de colors i de xocolata el Diumenge de Pasqua o Diumenge de Resurrecció, pel fet que la llegenda del conill de Pasqua es va anar fent cada vegada més famosa.

Origen mona de Pascua

Es creu que l'origen de les Mones de Pasqua data del segle XVIII. En aquells dies la tradició indicava que l'avi o el padrí havia de regalar al nen una coca feta amb el mateix nombre d'ous durs que la seva edat, sent el topall els dotze anys. No obstant això, no va ser fins al segle XIX quan les mones de xocolata van començar a substituir als ous durs i es van adornar amb dibuixos i figures per a celebrar la Setmana Santa. 

Els antics cristians tenian el costum de beneir els ous que havien estat recol·lectant des que comença el miercoles de cendra i reservar-los per a regalar-los als sers estimats una vegada arribarà el dia de la Pasqua. Amb el pas del temps va començar a estendre's el costum que els forners i pastissers preparessin un dolç en forma de brioix, fet amb ous i farina amb l'excepció que aquests brioixos porten incrustats els ous.

Actualment aquesta espècie de tortell s'ha reemplaçat per figures de xocolata que van des del tradicional ou fins a les creacions més originals i divertides que surtin de la imaginació del pastisser.

La gallina de Pascua

La gallina significa un símbol sagrat per a Atenea, deessa de la saviesa i de la guerra, un símbol de fertilitat per a Persèfone, d'amor i de desig per a Eros, i de comerç i productivitat per a Hermes. A causa d'aquesta connexió amb els déus els grecs no menjaven pollastre, malgrat la seva feblesa pels ous.

 SANT JORDI

Llegenda de Sant Jordi

Fa molt temps, un drac terrible atemoria als habitants d'un poblet de Catalunya anomenat Montblanc. El drac causava estralls en la població i devorava als animals de pastura del llogaret.

Per a calmar la ira del drac, els habitants van decidir que cada dia sacrificarien a una persona, triada per sorteig, i la hi oferirien com a senyal de bona voluntat.

Però un dia li va tocar a la filla del rei ser el sacrifici. Quan el drac l'anava a devorar, va aparèixer un bell cavaller per a enfrontar-se a la bèstia. Era Sant Jordi, que li va clavar la seva llança, i de la sang del drac va sorgir un roser de roses vermelles.

El seu va ser un gest desinteressat i valent que va canviar la història del poble i va donar naixement a la nostra llegenda, doncs, des de llavors, a Catalunya és costum regalar una rosa a la persona estimada. Sant Jordi, patró de Catalunya des del segle XIX, es va convertir en símbol del territori català amb la Renaixença, moviment polític i cultural que va recuperar els senyals d'identitat catalanes.

Simbologia

• La rosa: simbolitza una perfecció acabada. La rosa per la seva relació a la sang versada apareix sovint com el símbol d'un renaixement místic. La rosa s'ha fet també símbol de l'amor. 
  

• El drac: simbolitza el mal, el caos, les pulsions salvatges i incontrolades del nostre inconscient. Pot ser considerat un ésser mitològic que atrau la prosperitat, el poder i la fortalesa.

• El cavaller: simbolitza aquella persona que és capaç de dominar al seu cavall. Diu la llegenda que el cavall és blanc, el color que tot ho reflecteix i dóna llum , també pot ser el color del lliurament.

• El llibre: el 23 d'abril es commemora la mort de dos grans autor de la literatura Miguel de cervantes i William Shakespeare. I per això és el día internacional del llibre per la mort dels dos grans escriptors. Per això aquest dia es regala un llibre. 

• El vermell: El vermell és el color del foc, de l'amor, el drama, la calor, el poder, la força, l'emoció, la passió, la sang i la luxúria. El vermell té significats associats amb ombres de perill, violència, ira, malícia i agressió. A més d'estimular la passió sexual, el vermell també estimula l'apetit.

• La princesa: representa la nostra pròpia perfecció, del nostre millor jo, d'aquesta imatge de nosaltres mateixos que per la seva bellesa i perfecció ens empeny a l'amor.

• El verd: El color verd, significa Frescor, Medi ambient, Harmonia, Salut, Curació, Joventut, Diners, Naturalesa, Renovació, Tranquil·litat.

 CODI DA VINCI

A la pel·lícula ens afirma que Maria Magdalena va ser la dona de Jesús. Però quanta veracitat hi ha en aquesta afirmació? 

Dels evangelis es desprèn que María Magdalena sentia un gran amor per Jesús. Havia estat lliurada per ell de set dimonis, li seguia com a deixebla, li assistia amb els seus béns i va estar amb María, la Mare de Jesús, i les altres dones quan Jesús va ser crucificat. Va ser, segons els evangelis, la primera a la qual se li va aparèixer Jesús després de la resurrecció, després de buscar-ho amb llàgrimes. D'aquí la 

veneració que ha tingut a l'Església com a testimoni del ressuscitat. D'aquests passatges no es pot deduir ni que va ser una pecadora, ni molt menys que va ser la dona de Jesús. Els que sostenen la teoria que María Magdalena era la dona de Jesús acudeixen al testimoniatge d'alguns evangelis apòcrifs. Tots ells són posteriors als evangelis canònics i no tenen caràcter històric, sinó que són un instrument per a transmetre els ensenyaments gnòstics.

Abans de continuar, es importar mencionar qui era Maria Magdalena, va ser nombrada així per néixer en la localitat de Magdala, prop de Tiberías, en la costa oest de Galilea. En el Nou Testament, ella és esmentada entre les dones que van acompanyar i van seguir a Crist, on també es diu que havien estat tirats fora d'ella set dimonis. Ella és la segona persona nomenada als peus de la creu. Ella va veure a Crist jaient en la seva tomba i va ser la primera testimoni reconeguda de la Resurrecció. Hi han diferents teories que asseguren que Maria Magdalena era una prostituta apenedida, però en la bibilia

mai es menciona,  ens explica que María Magdalena no era una dona prostituta, si no una dona marginada, possiblement soltera, posseïda a la qual Jesús sa i es va convertir en la seva seguidora.

Una altre teoria diu que Maria Magdalena i Jesus van tenir dos fills, això s'esmenta en "the lost gospel",  (‘L'Evangeli Perdut’) afirma haver donat amb un antic manuscrit que confirmaria la relació entre el profeta cristià i María Magdalena, els qui s'haurien casat i tingut dos fills, batejats com Manasés i Efraín. Redactat en paper vitela -de pell d'animal-, el manuscrit va ser trobat en els arxius de la Biblioteca Britànica fa uns 20 anys, després de prèviament ser comprat en 1847 a un distribuïdor que va dir que l'havia aconseguit en un monestir a Egipte. Al seu torn, el llibre assegura que va haver-hi un
intent d'assassinat contra la família de Crist i polemitza que la Mare de Déu original va ser de fet María Magdalena, l'esposa de Crist, i no la seva mare. Diarmaid Mac-*Culloch, un catedràtic d'Història de l'Església en la Universitat d'Oxford, va qüestionar la veracitat dels conegut i va qualificar al llibre com “la ximpleria més gran”, afegint que el sorprèn que la Biblioteca Britànica recolzi a aquests autors.

Crec que aquesta afirmació pot ser certa, hi han molts indicis en la bíblia que diuen que Jesús tenia en molta estima a Maria Magdalena, encara que no es corroborat mai. Però pensar que hi ha un manuscrit secret que s'assegura aquesta relació, crec que això es una teoria conspiranoica, no se si pot se cert, però es dificil de creure. A més a més, en aquella època, era acceptat que un home tingues més de una dona, i Jesús no te que per ser la excepció, aleshores es potser que si siguin parella.

A l'hora de pensar que Jesus a tingut fills amb Maria Magdalena, es potser certa, si creiem que han tingut una relació, al no haver preservatius, abans hi havien moltes possibilitats de quedar embarassada, per això crec que aquest fet es possible.