PASCUA

Des dels començaments de la humanitat, l'ou va ser sinònim de fertilitat, esperança i renaixement. L'ou va adquirir importància dins de la mitologia egípcia quan l'ocell fènix es va cremar en el seu niu i va

tornar a renéixer més tard a partir de l'ou que l'havia creat al principi. També els hindús sostenien que el món havia nascut d'un ou.

Els primers cristians van considerar a l'ou com un símbol de la resurrecció de Jesús. En l'Edat mitjana, quan arribava la Pasqua els ous, que eren de gallina o d'ànec, es pintaven de colors i es consideraven objectes molt preuats. En aquesta època de l'any es realitzava el ?festí de l'ou? perquè representava la gaubança i la volta a l'alegria. Amb el pas del temps, es va mantenir el costum de celebrar la Pascu consumint i regalant ous

L'origen del conill de Pascua

L'origen del conill de Pasqua es remunta a les festes anglosaxones pré-cristianes, quan el conill era el símbol de la fertilitat i estava associat a la deessa Easter, a qui se li dedicava el mes d'abril i l'honor de les festes de la primavera entre els pobles del nord d'Europa.

Amb el pas del temps, la figura del conill de Pasqua es va anar incloent i adaptant a la Setmana Santa i, a partir del segle XIX, es van començar a fabricar els ninots de xocolata i sucre a Alemanya. 

Una de les figures favorites dels pastissers per a fabricar figures de xocolata era el conill de Pasqua, que era qui a més portava els ous de colors i de xocolata el Diumenge de Pasqua o Diumenge de Resurrecció, pel fet que la llegenda del conill de Pasqua es va anar fent cada vegada més famosa.

Origen mona de Pascua

Es creu que l'origen de les Mones de Pasqua data del segle XVIII. En aquells dies la tradició indicava que l'avi o el padrí havia de regalar al nen una coca feta amb el mateix nombre d'ous durs que la seva edat, sent el topall els dotze anys. No obstant això, no va ser fins al segle XIX quan les mones de xocolata van començar a substituir als ous durs i es van adornar amb dibuixos i figures per a celebrar la Setmana Santa. 

Els antics cristians tenian el costum de beneir els ous que havien estat recol·lectant des que comença el miercoles de cendra i reservar-los per a regalar-los als sers estimats una vegada arribarà el dia de la Pasqua. Amb el pas del temps va començar a estendre's el costum que els forners i pastissers preparessin un dolç en forma de brioix, fet amb ous i farina amb l'excepció que aquests brioixos porten incrustats els ous.

Actualment aquesta espècie de tortell s'ha reemplaçat per figures de xocolata que van des del tradicional ou fins a les creacions més originals i divertides que surtin de la imaginació del pastisser.

La gallina de Pascua

La gallina significa un símbol sagrat per a Atenea, deessa de la saviesa i de la guerra, un símbol de fertilitat per a Persèfone, d'amor i de desig per a Eros, i de comerç i productivitat per a Hermes. A causa d'aquesta connexió amb els déus els grecs no menjaven pollastre, malgrat la seva feblesa pels ous.