SANT BALDIRI
QUI ERA SANT BALDIRI ?
.png)
Es creu que va néixer el s.IV a Orleans o a algun llogaret dels seus voltants. Es creu que havia de ser cristià atès que ho van portar i van confiar a un monge del Migdia de França, perquè l'orientés pel camí
de Crist, i sembla ser que el va aprofitar i va avançar en la seva perfecció fins al punt que el bisbe d'Orleans, San Eubert, va protegir la seva vocació eclesiàstica, i als 20 anys d'edat va ser ordenat diaca.
de Crist, i sembla ser que el va aprofitar i va avançar en la seva perfecció fins al punt que el bisbe d'Orleans, San Eubert, va protegir la seva vocació eclesiàstica, i als 20 anys d'edat va ser ordenat diaca.
A causa de la seva humilitat no va voler ser sacerdot, sinó que va voler continuar com a diaca amb la decisió ferma i valenta de ser missioner. No se sap el temps que va estar en aquesta tasc a evangelitzadora però sí que sabem que finalment es va dirigir a la Gàl-lia Narbonense, en concret a Nimes que era la capital de la província i que era el lloc principal on hi prosperava el culte als déus pagans. Arribat a Nimes doncs es va trobar amb una festa pagana, una celebració que els sacerdots de Mart dedicaven a Veiovis. La festa es realitzava un cop a l'any, en un bosc proper a la ciutat. El sant, va predicar el Crist mort i ressuscitat, els va voler convèncer de l'error que cometien, va tirar al terra l'estàtua de la divinitat i va criticar amb duresa el culte que estaven practicant. L'actuació del sant no va ser acollida, ans al contrari: va ser colpejat i insultat.
Finalment li van tallar el cap amb una destral. Es diu que de la ferida del coll, en va sortir llet i sang i que al contacte amb el liquid miraculós, alguns es van curar de les seves dolències.La seva iconografia és variada perquè a vegades també se'l representa equivocadament com un bisbe. Aquesta era una tendència que es repetia amb altres sants, com a signe de dignificació, posant amb la més alta jerarquia, un màrtir amb poques referències històriques. Els seus atributs són els de diaca (amb dalmàtica) o els de bisbe ( depenent del cas), també la palma de màrtir i la destral, en tant que va ser l'instrument definitiu del seu martiri.
SANT BOI DEL LLOBREGAT
Església de Sant Baldiri, a Sant Boi de Llobregat, d'estil barroc, construída i costejada íntegrament pel rector mossèn Francesc Albertí, entre els anys 1725 i 1752, sobre una antiga església romànica edificada entre els segles XI i XII. En el seu interior, està la tomba de Rafael Casanova, Conseller en Cap de Barcelona durant el lloc de Barcelona (1713-1714). Està inclosos en el Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Durant la presència dels musulmans, el municipi es denominava Alcalà, que en àrab significa castell. El nom de Sant Boi (Sam'boix), procedeix la denominació popular de Sant Baldiri, titular de la Parròquia, que està documentada en el segle XIV com Sant Boi o Sant Boi d'Alcalà.
En el transcurs dels segles XV i XVI es denominava Sant Boi.
El nom castellanitzat de San Baudilio (Sant Baldiri), és anterior al segle XIX, i es va incloure en els primers censos de la població. Durant la República, va recuperar el nom de Sant Boi de Llobregat.
En el transcurs de la Guerra Civil espanyola, per la supressió dels termes Sant o Santa en les toponímies de les ciutats o municipis, va canviar a Vilaboi. En finalitzar la Guerra Civil espanyola, va tornar de nou a denominar-se San Baudilio de Llobregat.
Amb la recuperació de la democràcia, l'any 1976 va ser un dels primers municipis que va aconseguir el canvi normalitzat de Sant Boi de Llobregat.
SIMBOLS
Cal destacar que els simbols emblematics de sant Baldiri, van relacionats amb una pintura, una obra de Francisco Velderrama.
Kinésica (llenguatge corporal): Sant Baldiri et convida a pujar un primer esglaó, perquè puguis iniciar el camí…i pujar l'escala que et porti a la llum. La seva mirada descendent (està creant, relacionat amb els sentiments) denota una certa desil·lusió, però es percep imaginació i creativitat, en observar, que, la seva mirada enfoca cap al costat dret, però amb tot, irradia pau. La falta de pressió en els seus llavis amb una lleu inclinació del seu rostre cap al costat esquerre reforça el gest amable.
La Bíblia: La seva mà “dreta” sosté amb total delicadesa una vella i desgastada Bíblia (senyal de molt d'ús).
El llorer: La seva simbologia vol dir una senyal de fama, valor i grandesa al voltant del món. Damunt de la Bíblia podem veure una fulla de llorer (que encara està verd), dues fulles entre la Bíblia i la seva mà dreta, i en el sòl (en perfecta plomada) 3 fulles. La suma de les fulles ens dona un total de 5 fulles. Alguna cosa que no és casual.
1 + 2 + 3 = 5: La divina proporció està a tot arreu. La seva simbologia numèrica té una enorme influència: Símbol d'unitat, de l'única cosa, de l'indivisible, la qual cosa diferència de tota la resta, i per tant del concepte de Déu, de l'Univers, del començament. Representa la matèria, la parella, el conscient i l'inconscient. Simbolitza la passió pel coneixement, la seva representació geomètrica és el pentàgon.
Personifica la lluita entre el bé i el mal. En l'edat mitjana la màgia negra era usada per les bruixes (segons l'església). El pentàgon l'utilitzaven en les seves cerimònies col·locant les tres puntes cap avall.
