SÍMBOLS CRISTIANS

Alfa i omega

Alfa (α o Α) i Omega (ω o Ω) són la primera i última lletra de l'alfabet grec, respectivament. Això s'associa amb el principi i la fi, en conseqüència representa la naturalesa eterna de Déu.

Existeixen diferents versicles en el llibre de les Revelacions (Apocalipsis de Sant Joan) on es fa referència al símbol de l'Alfa i l'Omega. Entre ells destaca:

“Jo soc l'Alfa i l'Omega, principi i fi, diu el Senyor, el que és i que era i que ha de venir, el Totpoderós” (Apocalipsi 1:8)

Es té constància que el símbol Alfa i Omega va començar a utilitzar-se al voltant del segle IV. Moltes vegades s'utilitza en representacions en combinació amb altres símbols cristians, com per exemple, el Crismón. Malgrat ser un símbol basat en lletres gregues ha estat històricament més utilitzat en les tradicions de l'església occidental que a l'església ortodoxa oriental.

Creu cristiana

És el símbol més important del cristianisme. En la seva forma més bàsica consisteix bàsicament en dues línies perpendiculars que es intersectan. Aquest símbol és utilitzat en el cristianisme com una clara referència a la creu on va morir Jesucrist.

Aquest símbol no va ser utilitzat entre els primers cristians a causa de la seva referència directa als mètodes d'execució utilitzats en aquella època. En el seu lloc, era més habitual utilitzar símbols com el ichthys. Va ser a partir dels segles II i III que es va començar a associar clarament la creu amb el cristianisme.

És important esmentar que ja abans del cristianisme, variacions del símbol de la creu havien estat utilitzats amb significats religiosos. La creu havia estat utilitzada, per exemple, en la civilització egípcia o entre els seguidors de l'hinduisme.

Existeixen diferents variacions de la creu cristiana associades a diferents branques del cristianisme. La creu més utilitzada dins de l'Església catòlica és la creu llatina. Aquesta creu consisteix simplement en dues línies, una de les quals és lleugerament més llarga que l'altra. L'església ortodoxa, en canvi, utilitza la creu de vuit braços.

A més, existeixen moltes altres variacions de la creu cristiana. Les següents imatges mostren algunes de les més rellevants.

L'ancora

L'ancora ha estat sempre un símbol de seguretat. Els primers cristians van utilitzar aquest símbol com a símbol d'esperança en l'existència futura i en la resurrecció. Aquest símbol està també relacionat amb altres símbols marítims com el ichthys o peix de Jesús. En moltes ocasions és possible veure els dos símbols junts.

També era habitual utilitzar el símbol de l'ancora per a dissimular el símbol de la creu llatina. Aquest tipus de símbol es coneix com a creu ancorada i és un tipus de creu dissimulada. 

Paó

El símbol del paó ha estat emprat amb diferents interpretacions en l'art cristià. Habitualment s'utilitzava per a representar la immortalitat. Aquest símbol va tenir el seu origen en la creença antiga que la carn del paó no es descomponia després de la seva mort.

En altres casos, els ulls del seu plomatge s'utilitzaven per a simbolitzar l'ull de Déu que tot el veu. Atès que el paó canvia de plomatge cada any, també s'ha associat aquest símbol amb la resurrecció. En algunes ocasions el paó ha estat representat bevent d'un calze per a simbolitzar la font de la vida eterna.

El símbol del paó és sobretot habitual en l'art de l'església ortodoxa i també ha estat molt emprat a l'església catòlica medieval.