PARÀBOLA DE LA OVELLA PERDUDA

La paràbola de l'ovella perduda, ensenyada per Jesucrist , és una de les històries més estimades de la Bíblia, una de les favorites per a les classes de l'escola dominical per la seva simplicitat i valentia. 

Jesús parlava a un grup de col·leccionistes d'impostos, pecadors , fariseus i mestres de la llei. Els va demanar que imaginin tenir un centenar d'ovelles i una d'elles desviada del plec.

Un pastor deixaria les seves noranta-nou ovelles i buscarà el perdut fins que el trobés. Després, amb alegria al cor, el posà sobre les seves espatlles, el tornà a casa i li digué als seus amics i veïns que s'alegren amb ell, perquè havia trobat la seva ovella perduda.

Jesús va concloure explicant-los que hi haurà més alegria al cel sobre un pecador que es penedeix que més de noranta-nou persones justes que no necessiten penedir-se.

Què significa la paràbola de l'ovella perduda?

El significat és simple però profund: els humans perduts necessiten un Salvador amorós i personal.

És a dir, significa que Déu estima profundament i es preocupa personalment per nosaltres com a individus. Si tenim fe ens buscarà i farà que puguem tornar casa. Quan el que s'ha perdut torna, el Bon Pastor ho rep amb alegria.

Nosaltres som aquestes ovelles de les quals parla la paràbola, i el nostre Pastor, Jesucrist, anirà a la recerca de cadascun de nosaltres si ens desviem del seu camí. Encara que li desobeïm, encara que ens separem d'Ell, sempre ens donarà l'oportunitat de tornar al seu ramat.

Avui dia aquest relat es podria interpretar com un noi que tota la seva vida s'ha comportat de manera incorrecte i ha escollit malament. I aquest noi es sent i esta perdut en la vida. Els seus pares sempre l'ha intentat ajudar, intentant guiar-lo al bon camí, però mai ho han aconseguit. Això si, mai han deixat d'intentar-lo. Un dia decideix marxa de casa per no tornar.

Aleshores dies després , el noi està al carrer sense diners i sense res que portar-se a la boca, llavors decideix tornar a casa. A arribar es posa a plorar i s'ha penedeix del seu comportament i de la seva forma de vida.

Els seus pares, el reben amb els braços oberts i el perdonen.

Bé, podem dir que en aquest cas els pares representarien a Deu i el fill seriem nosaltres, es a dir, deu sempre ens perdonarà si ens donem conta del nostre error.

Finalment, per acabar l'entrada en aquest blog, puc dir que em sembla una paràbola molt bonica, ja que fem el que fem sempre rebrem el perdó de Deu si el volem. Però personalment, crec que aquesta paràbola te alguns defectes, es a dir, no hem sembla bé que les 99 ovelles que sempre segueixen el camí del bé no siguin recompensades de la mateixa manera que la ovella que s'ha penedeix. Aleshores, si sempre rebrem el perdó de Deu, perquè sempre hem de fer el correcte? Si igualment serem recompensats? Com a símbols, destacaria a Deu com a pastor i a nosaltres som les ovelles.