LA MEVA VIDA

 

CALAVERA D'OSSOS

Avui dia, quan veiem aquest símbol, el primer que ens ve al cap és perill, això es verí o ens pot produir la mort. Però d'on prové aquest simbol? Quina historia té?

El seu origen, és dona al  segle XVIII, durant la Guerra de Successió espanyola, quan un vaixell francès la va hissar per a simbolitzar respecte per aquells mariners que havien mort durant el viatge. D'aquí ve que la calavera fos un símbol que també podia trobar-se en les tombes de cementiris, perquè antigament la calavera se situava en l'entrada dels cementiris per a espantar i imposar respecte pels morts, d'aquí la seva associació amb la mort. Els pirates van adoptar aquest símbol per a atemorir a les seves víctimes i amenaçar-los amb la mort, fins i tot a quilòmetres de distància en alta mar. Encara que hi ha moltes hipòtesis i creences de l'origen d'aquesta antiga bandera, la veritat és que el seu objectiu sempre és el mateix: retratar la mort.  Cada pirata va anar perfeccionant i modificant fins trobar la seva propia bandera representant. La imatge principal era la d'una calavera amb 1 o 2 ossos, si bé aquesta comptava amb diferents versions. El fons de la Bandera podia ser vermell o negre. El negre identificava al vaixell com a pirata, i la vermella indicava que aquest vaixell no tindria cap mercè.

També, en les cultures europees utilitzaven calaveres i ossos reals per a marcar les entrades a aquestes zones (cementiris), i amb el temps la imatge va ser associada amb la mort. Part del motiu per al seu ús era repel·lir als lladres de tombes. També era un advertiment per als intrusos durant la Pesta Negra, per a no entrar per por de contagiar-se amb la plaga. La pràctica va continuar durant segles i es va emportar al Nou Món pels missioners espanyols. Posaven talles de calaveres i ossos creuats prop dels cementiris i a les esglésies.

Posteriorment l'estat de Nova York va aprovar una llei en 1829 que exigeix que tots els fabricants de verins posin aquesta imatge en les seves etiquetes, perquè sigui més fàcil per a les persones analfabetes identificar les substàncies perilloses. Això es va tornar normal al voltant de 1850, quan la majoria dels països van canviar a un sistema en el qual es produïen cartells de colors brillants amb imatges. No obstant això, en 1880, la majoria dels adhesius van tornar als seus colors originals per a estalviar diners, però la calavera i les tíbies creuades van romandre en el seu estat original. Avui, cada verí va acompanyat d'un petit dibuix que representa la probabilitat de mort si es consumeix el producte. 

Aleshores, podem veure com aquest símbol ha anar evolucionant al llarg del temps, des de un primer moment simbolitzava que venien els pirates, després que et trobaves a un cementiri i per últim per identificar que una substancia es verinosa si es consumeix. Però encara d'haver canviat, sempre ha representat la mort i perill, es a dir, que s'apropa la mort.

 ATEMTATS DEL DIA 11

Tothom coneixem els fets ocorreguts el 11M, però perquè va ocórrer aquest fet?

No es va saber fins el judici  que es va celebrar en 2007, no es va establir una connexió concloent de qui va ser l'autor intel·lectual de l'atemptat. Per això, ens hem de remuntar al 2003, els Estats Units, el Regne Unit i Espanya, sota els governs de George W. Bush, Tony Blair i José María Aznar respectivament, van formar la tríada que va promoure la guerra de l'Iraq, que va arrencar el 19 de març de 2003. Gairebé un any després van ocórrer els atemptats del 11M, i en una part de l'opinió pública espanyola es va forjar la idea que, en haver entrat en el conflicte, es va posar al país europeu en el punt de mira dels terroristes.

Molts historiadors van decretar que aquets atemptats va succeir per venjança. A demes es important destacar que  Espanya era molt activa en la lluita contra el terrorisme internacional. I destaca l'Operació Dàtil, la més important que hi ha hagut a Europa per a desmantellar cèl·lules del gihadisme i que, al novembre de 2001, es va saldar amb l'arrest de més de 20 membres del Qaeda en sòl espanyol. Això va suposar estar, encara més va fer que Espanya es poses en els ulls de mira de aquesta cel·lula.

La decisió d'atacar a Espanya es va prendre a Karachi, el Pakistan, i el pla va ser aprovat pel lideratge del Qaeda en una reunió que es va celebrar a Turquia al febrer de 2002, expliquen els historiadors.

Que va significar la foto de les Azores (Trio de les Açores)?

Trio de les Açores és una expressió utilitzada a vegades per la premsa espanyola en el context de la guerra de l'Iraq de 2003 per a referir-se als llavors màxims mandataris dels Estats Units (George W. Bush), el Regne Unit (Tony Blair) i Espanya (José María Aznar), en al·lusió a la Cimera de les Açores que aquests governants van celebrar en aquelles illes el 15 de març de 2003. Arran d'aquesta, els reunits van llançar un ultimàtum al govern iraquià perquè procedís a desarmar-se, argumentant l'existència d'armes químiques en el territori governat en aquells dies per Sadam Husein, mentida que posteriorment va sortir a la llum. Barroso afegiria que hauria estat José María Aznar qui més va sol·licitar la celebració del cim, que desembocaria en la invasió de l'Iraq.

Aleshores això va significar veure la dolenta direcció del govern i seria la "gota que colmo el vaso" i que molts historiadors ho situen com fet que va desencadenar el 11M.

Que va significar el 11s al món?

La resposta del govern Estats Units a l'enderrocament de les Torres Bessones va ser l'anunci d'un nou tipus de guerra, una en la qual l'enemic ja no era un estat-nació i els límits de la qual no estaven clarament definits. Aleshores, per la població va suposar una nova guerra i temor, però del qual no sabien d0on venia, es a dir, que podien atacar en qualsevol moment en qualsevol lloc.

Aleshores, a partir d'aquí es va iniciar la "guerra global contra el terrorisme".

11M a Madrid?

L'atemptat va ocórrer tres dies abans de les eleccions generals del 14-M, la qual cosa va transformar l'acompliment professional d'aquell moment en un exercici complex. El camí de les notícies es va omplir  de manipulacions que van agitar una grotesca batalla d'interessos polítics. El treball es va complicar des del mateix matí de l'atac, quan el president José María Aznar va cridar al periòdic per a comunicar que ETA havia comès aquest atemptat. EL PAÍS va distribuir una edició especial on la versió del president ocupava tota la portada: "Matança d'ETA a Madrid". Malgrat aquella aposta equivocada, el diari va mantenir des de llavors una línia informativa basada en la recerca que va atribuir la matança als terroristes islamistes que realment la van cometre.

Equivocar-se en aquell ambient de treball era gairebé un accident inevitable. Va haver-hi molts excessos periodístics on la veritat era incorrecta.

Històries lligades sobre el 11

Des de la combinació de números, dies que van passar entre un atac i un altre, fins un bastant curiós que mostrava un bitllet d'o$s20 doblegat de manera tal que mostrava a les Torres Bessones incendiant-se.

Però l'últim en aquesta bogeria que es va deslligar per Internet és tan estrany com apassionant.

Els símbols del dòlar, l'euro i la lliura esterlina amaguen les dates en què es va produir cada atemptat.

Hi ha diferents teories conspiranoiques diuen que hi ha relació entre el dolar i el euro amb els atemtats. Així, en el cas del dòlar es pot veure la S ratllada per dues barres, la qual cosa deixaria en evidència un 11-S. Per a veure la data de l'atemptat a Madrid, faria falta inclinar el símbol de l'euro  perquè aparegui un 11-M.

Ara, en el cas dels atemptats a Londres, seria necessari donar volta per complet el símbol de la lliura per a veure la data: 7-J.

CARNAVAL

Abans de començar, es important explicar que és el carnaval, el Carnaval o Carnestoltes és una festivitat anual que generalment se celebra abans de l'inici de la Quaresma. Actualment aquestes festes són celebracions públiques generalment inclouen festes de carrer, desfilades, balls o alguna altra forma d'entreteniment.

El seu origen es dona molt abans del sorgiment del cristianisme i es una celebració assenyalada en molts calendaris religiosos pagans. S'ha pensant que el carnestoltes es va originar fa uns 5000 anys amb els egipcis, però altres grups de historiadors, marquen el seu origen en l'antiga grecia.

Cal destacar, que en el món, hi ha diverses tradicions al voltant de aquestes festivitat, molt diverses entre elles: 

Per exemple, a Itàlia, concretament a la ciutat de Venècia, els protagonistes de la festa són les disfresses i les màscares, especialment pensades per a ocultar la identitat, el sexe o la procedència del portador. Aquesta festa es vox populi al món!!

Un altre exemple, seria el carnaval de Alemania, el dia clau s'anomena ‘Rosenmontag’ (dilluns de carnestoltes), quan se celebren les cavalcades i es canten les cançons tradicionals, que són en kölsch, l'antiga llengua local de Colònia. El Festkomitee Kölner Karneval és l'entitat encarregada d'organitzar la festa des de 1823 i cada any tria a tres representants, que assumeixen els curiosos rols de la Verge, el príncep i el pagès.

QUARESMA

La Quaresma és el total dels 40 dies que van des del Dimecres de Cendra (que posa fi al Carnestoltes) fins al Diumenge de Resurrecció (que posa fi a la Setmana Santa). El sentit d'aquests dies era una preparació espiritual per a la Festa de Pasqua.

Per què aquest nombre de dies? Simbolitza els 40 dies que va passar Jesús en el desert, abans de començar la seva predicació. Durant aquest temps Jesús va dejunar, va meditar sobre la seva missió i va vèncer a les temptacions del diable.

Però, quines són les diferents tradicions a Espanya? A Madrid, una de les tradicions més populars és la d'acudir un divendres de març a la Basílica de Jesús de Medinaceli. Especialment, el primer divendres és el més concorregut. Es formen llargues cues entorn de la poma de la basílica. Per què? La tradició conta que els fidels que acudeixen a besar els peus de Jesús li poden demanar tres desitjos. Generalment amor, treball i salut. A canvi d'un Parenostre, Jesús concedirà un d'aquests tres desitjos a tots els que acudeixin.

Un altre exemple seria  a  Catalunya el teatre té gran importància  durant la Quaresma gràcies a les Passions Catalanes. Les Passios són drames sacres representats per actors no professionals, però que han estat lligats a aquesta bonica tradició.

SETMANA SANTA

Aquest any, la Setmana Santa se celebrarà el 21, 22 i 23 de març, però no sempre coincideix amb aquests dies. Aquesta commemoració no es correspon amb una data cronològica, ja que tots els anys trencada.

Per Setmana Santa els cristians commemoren el moment en què Jesucrist és crucificat i al tercer dia ressuscita, complint-se amb això la profecia del Messies que enviaria Déu al poble triat. L'Església Catòlica recorda des del Dijous Sant fins al Diumenge de Resurrecció.

El costum del cristià de dejunar és molt important. En el catolicisme antic això es feia durant tota la Quaresma i no sols el dimecres de cendra i el Divendres Sant, com ho planteja l'Església. Segons alguns historiadors, fa anys, els cristians no menjaven carn cap divendres de l'any, per respecte a Jesús. Aquesta pràctica es va anar suavitzant, i va derivar simplement a no consumir-la el divendres sant i en canvi ingerir peixos i mariscos. 

Però al resta del món, hi ha diverses tradicons diferents: com per exemple, a Filipines, país catòlic evangelitzat des del segle XVI algunes persones es crucifiquen en forma voluntària, en forma de mana.

RELACIÓ ENTRE AQUESTES 3 FESTIVITATS

Com ja he dit abans, la Setmana Santa per als catòlics és un període de reflexió i retrobament amb la fe. Són dies en què es recorda el sacrifici del “fill de Déu” pel perdó dels pecats de la humanitat. Però aquestes dates tenen una relació amb les festivitats d'origen pagà que fa poc van omplir de colorit i desenfrenament els carrers de moltes ciutats del món. En canvi, els carnestoltes, amb les seves disfresses i balls, van sorgir en l'antiguitat com a festes paganes, però amb el temps la tradició va ser acollida pels catòlics.

Però, d'on prové aquesta relació?

Els carnestoltes expressen el desenfrenament, la bullícia, el carnal (com precisament la paraula de la festivitat l'expressa). Quan el Carnestoltes acaba, comença la quaresma, que un període de reflexió. Després arriba la Setmana Santa, en la qual es commemora la vida i el sacrifici del qual per als catòlics és el “fill de Déu”. Aleshores, això es fa amb l'objectiu de desmadrar-se i gaudir abans de fer un procés de reflexió i patiment.

PERQUÈ CANVIA CADA ANY?

Això canvia perquè la Setmana Santa, a de coincidir amb el primer diumenge després de la primera lluna plena. Després del començament de la primavera. Es a dir, la Setmana Santa no segueix un calendari normal, si no un calendari lunar.

BUDISME